Penso que no ens donem compte però realment podem veure una gran revolució tecnològica amb la revolució tecnològica 2.0 on tot gira al voltant nostre.

Ho podem veure fàcilment com d’avui en dia no ens dediquem a enviar o massificar als nostres éssers estimats enviant certes postals utilitzant el sistema de correus o fent trucades telefòniques. Agafem el WhatsApp o altres xarxes com el facebook twitter o atres per enviar una postal i fer-la arribar a diferents contactes de forma immediata i ràpida, sense tenir un cost addicional.

Altres de les coses que fem es que per falta de temps o altres, fem gestions o compres per internet, d’aquesta manera ens assegurem que trobem el que volem i ens arriba  a casa directe, sense tenir de fer cues o passar per centres comercials anant buscant un article difícil de trobar, cosa que només en un únic clic ens ho porten a casa fins i tot i de forma immediata.

Podem veure una gran revolució tecnològica i massificació del seu ús en tot moment, ara ens parem a preguntar, com  seria un món sense tecnologia? Què en faríem si no en tenim la tecnologia?

Potser no sabríem sobreviure, ni podríem saber que fer, ni com fer-ho...

Altres de les qüestions que en plantegem seria... com hagués sigut la celebració del naixement de Jesús en l’establia en un món tecnològic, potser la resposta la podem veure en aquest link que poso a continuació. Per poder descobrir-ho potser hem de clicar en aquest enllaç:

Que tingueu un bon Nadal i unes bones festes.

Etapa final del projecte.

L'Hora dels adéus. Moltes hores treballant... parlant... quedant-nos fines les tantes de la nit... Ara arriba el moment de veure el fruit d'aquell arbre que vam sembrar amb il·lusió, on creixien lentament les fulles d l'esperança... On dia a dia es nodria del seu entorn per arribar a ser un bon arbre. 
Aquell arbre que resisteix el vent, té un tronc sòlid, està ple de fruit...

 Avui us comparteixo amb vosaltres un conte que ens ensenya moltes coses...

Jack i la mongetera màgica

El noi viu amb la mare en una casa de camp i el context socio-econòmic no és gens propici... Així que la mare envia al nostre protagonista a vendre la vaca al mercat. En aquest moment ha de prendre la decisió de què fer... i decideix canviar-la per unes mongetes màgiques.
 


Tot i que aquesta decisió no li agrada gens a la mare que le llença per la finestra en verure-les, no se'n adona que el seu fill ha hagut de prendre una bona determinació... no només pel seu futur sinó per la seva família...

Afortunadament, aquestes llavors eren màgiques i creix uns arbres gegants cap al cel. 
Aquesta esperança de canvi, aquestes ganes de tirar endavant és el que va fer que el nostre petit JAck continues lluitant, vivint i volent seguir tirant endavant. SImilar a la força del nostre equip, sempre junts i cuidant aquella planta anomenada esperança, que podem veure alguns fruits ja ben lluents...

 

 

Bon dia diari,

Ens trobem en la recta final on penso que és important poder valorar tota la feina que estem fent, les experiències que hem pogut viure i tot l’aprenentatge que hem pogut fer.

Puc dir que vaig iniciar-me en el treball d’aquesta assignatura sense saber que era una “wiki” com s’utilitzava, quins tipus hi havia i com podíem donar forma al nostre treball utilitzant aquest programes. Altres de les coses que m’ha passat és que tampoc sabia utilitzar “el sites”, la veritat que gràcies a l’ajuda i l’acompanyament del nostre professor en Joan, amb els seus ànims, explicacions, entre d’altres ens hem pogut sortir-ne.

Altres de les coses que valoro positivament és la implicació, suport, ajuda i ànims que he trobat per part de tots els meus companys/es de projecte. Tot ha sigut una gran experiència i encara no hem crec que ens trobem al final d’una assignatura, on hem passat per l’equador d’aquesta assignatura, hem pujat muntanyes i ara.... estem a la part més alta; la recta final. Un moment crític  per nosaltres on tot aquest repte comença a donar els seus fruits i comencem a valorar i recollir tots els nostres esforços.

Salutacions, Lourdes.

Evitar el conflicte

font: http://www.mujeresdeempresa.com/el-arte-de-la-guerra-en-la-estrategia/

Ens trobem en l'última fase del treball i ara més que mai, és quan hem de treballar com a grup cohesionat i deixar de banda les individualitats, perquè del que es tracta ara és de defensar el treball fet i l'enemic" són els companys d'altres grups que avaluaran des de fora la feina feta. Si ens hem equivocat en alguna cosa, a causa de la improvisació i la impulsivitat, ara no és moment de canviar-ho sinó de saber perquè no hem fet d'aquesta manera i defensar la nostra postura. En Tzu Sun en El arte de la guerra diu: "Si conoces a los demás y te conoces a ti mismo, ni en cien batallas correrás peligro; si no conoces a los demás, pero te conoces a ti mismo, perderás una batalla y ganarás otra; si no conoces a los demás ni te conoces a ti mismo, correrás peligro en cada batalla."

Fonts: Sun, Tzu, El arte de la guerra, versión y comentarios de Thomas Cleary, Madrid: Edaf, 2006 

Benvolgut Diari

Benvolgut diari:
Avui ja estem a la recta final del treball , ara en aquest temps que ens queda on la pressió és important, el grup ha d'unir-se més que mai.
Crec que encara què tinguem els nostres malentesos sempre acabem aclarint-nos i ajudant-nos entre tots .
Si algú té un canvi d'opinió sempre té el recolzament d'algun altre company del grup. Per tant , crec, que som un bon equip.
Treballar amb més persones és adaptar-se a les diferents necessitats i pensaments dels altres, sinó quin sentit té?
Però amb comunicació crec que tot és possible.
Per fer un bon treball hem de col·laborar tots i respectar i escoltar les opinions dels demés , i on un no arriba ja arribarà un altre perquè d'això es tracte el companyerisme.

Respecte

No pensava que caldria fer una entrada d'aquest tipus però vist el que hi ha passat aquest matí de dilluns veig que és necessari recordar un dels punts bàsics del treball en equip: el respecte.

Respectar la feina feta dels altres és fonamental. Ningú té dret a creure's per sobre dels altres membres de l'equip i prendre decisions per iniciativa pròpia sense debatre-ho primer en grup. Un cop tot el grup estigui d'acord llavors es poden fer aquests canvis, però mai modificar una cosa feta per un altre company perquè un, personalment, pensa que ho millora.

Per això hi ha espais com el de debat entre altres, perquè si algun veu que algun punt es pot millorar doncs faci la seva proposta, la resta del grup la pugui valorar i si tothom està d'acord doncs llavors fer la modificació.

La falta de respecte és un tema molt greu i que provoca crispació en el grup.

Els vincles socials entre els membres del grup per reforçar el treball cooperatiu.

El tren que marxa amb cada vagó que l'acompanya per tot el trajecte...mai s'atura en el seu trajecte mentre no vegi una estació, segueix unit, seguiex parat, però sempre ho fa tot sencer. Perquè junts fan força...

Els vincles socials entre els membres del grup per reforçar el treball cooperatiu.

Tot i que prenem consciència que estem arribat als últims dies com a grup de treball podem parlar de molts aspectes positius que hem après. Un que podem destacar és el de les relacions socials que apareixen fruit de les interaccions amb els diversos membres, aquestes relacions afecten directament a les relacions de treball.

Si aquests vincles són positius, els membres del grup treballaran en un clima de confiança, se sentiran més bé treballan, més comunicatius i participatius, entre d'altres.

És el cas del nostre grup, amb els diferents membres del grup hem establit una amistat bastant gran, tot i que uns membres més que amb altres però sempre hem estat units. Tot això repercuteix en el treball que fa l'equip, en el seu rendiment com aquell tren que va pels carrils recorrent el seu trajecte, va fent el seu viatge, van pujant i baixant passatgers.... els vagons sempre estàn plens encara que van marxant persones, els seus llocs s'ocupen de sobte amb uns altres passatgers....I són aquests vagons com els membres de l'equip que van junts, seguint el mateix trajecte, els mateixos bojectius fins arribar a destinació.... fins arribar al seu destí però saben que ho han fet plegats.